El Projecte Terres de Retrobament de la Fundació Balèaria continua apostant pels intercanvis culturals  i educatius entre la Vall de Gallinera i Puigpunyent

El Projecte Terres de Retrobament de la Fundació Balèaria continua apostant pels intercanvis culturals  i educatius entre la Vall de Gallinera i Puigpunyent

El novembre de 2019 s’engegaren les primeres accions, per part de l’Ajuntament de la Vall de Gallinera, per a dur a terme l’agermanament entre aquest municipi de la Marina Alta i Puigpunyent, municipi mallorquí.
Fins al segle XVII la vall de Gallinera era terra de moriscos i morisques, estava formada per 13 llogarets repartits al llarg del territori: Beniamoamet i Benimoamit, Benimarsoch, Benialil i Rafalet, Benissivà, Benitaia, Benistrop, la Solana, Alpatró, la Carroja, Llombai i Benissili; dividida per dos senyorius, la Baronia de Gallinera, els Borja, que abastava la majoria de la vall i el senyoriu dels Català de Valleriola, què contenia el lloc de Benissili lligat a la Baronia d’Alcalà, altra vall morisca veïna.
A partir de l’expulsió de la població morisca de 1609, la necessitat que tenien els senyors d’engegar la producció agrària, sobre la qual requeien nombrosos censals (préstecs) esperonà el duc de Gandia, que contactà amb el virrei de Mallorca perquè li enviara famílies mallorquines per a colonitzar, “repoblar”, el seus antics senyorius de moriscos. El virrei o lloctinent del regne de Mallorca en temps de l’expulsió dels moriscs, era un senyor valencià, en Joan de Vilaragut, baró d’Olocau, que degué ser uns dels principals organitzadors del procés migratori, amb la col·laboració decidida dels senyors valencians, els primers interessats a poblar de bell nou les seues terres carregades de censos.

Ja en 1610 arriben gents atretes per la “fam de terra”, desembarcaven en Dénia i feien camí cap l’interior muntanyós de les Marines (Tàrbena, Laguar, Ebo, Gallinera, etc). La vall de Gallinera es convertí en el camí natural de penetració d’aquesta gent, cercant les millors condicions per assentar-se, per això aquest riu continuat de camperols mallorquins que arribaven a les nostres terres i després s’escampaven per les diferents valls veïnes (Alcalà, L’Orxa, Salem) fins a arribar al Comtat, la vall d’Albaida o la Safor, i, fins i tot, al Camp de Túria. I aquest camí comença a ser conegut com el “Camí dels Mallorquins”, fins a hui, mantingut en l’imaginari col·lectiu com el camí que mamprenien els i les mallorquines per iniciar una nova vida en l’interior valencià despoblat de moriscos.

L’aportació de la gent vinguda de les Balears al començament del segle XVII fou el factor primordial de la regeneració d’aquests territoris de les Comarques Centrals Valencianes. Ja a les darreries del set-cents el botànic Joan Antoni Cavanilles esmenta que en la vall de Gallinera s’assentaren 140 famílies d’origen mallorquí, de fet en les cartes d’Ebo i Gallinera així s’esmenta (“omnes ex insula baleari oriündes et naturales”).
La primera acció de totes fou la signatura del conveni de col·laboració entre el consistori municipal de la Vall de Gallinera i la Fundació Baleària, amb motiu del Projecte Terra de Retrobament. Aquest és un projecte cultural i patrimonial que du endavant dita Fundació i que té com a objectiu enllaçar municipis de la Marina Alta i de les Balears amb un passat històric comú.

L’octubre de 2022 tingué lloc l’acte oficial d’agermanament entre la Vall de Gallinera i Puigpunyent a dintre de la programació de les III Jornades de la Repoblació Mallorquina al sud valencià, aprofitant l’avinentesa del 412é aniversari de l’arribada de les primeres famílies mallorquines a la Vall de Gallinera (octubre de 1610), concretament a Benissili, quan era territori de la Baronia d’Alcalà, senyoriu dels Català de Valeriola.

Posteriorment, i ja a març de 2023, tingué lloc l’acte d’agermanament a la Plaça Major de Puigpunyent. Acció què dona el tret d’eixida als intercanvis culturals entre aquests dos municipis de la Mediterrània, i sempre comptant amb la participació directa de la Fundació Baleària.

La primera de les accions culturals entre tots dos municipis fou la visita escolar de l’alumnat de l’Escola Joanot Martorell de la Vall de Gallinera al centre educatiu escolar de Puig de na Fàtima de Puigpunyent. Els xiquets i xiquetes d’aquest municipi de la Marina Alta gaudiren, al març del present any, d’una estada a terres mallorquines, on pogueren conèixer de primera mà quins són els seus orígens al voltant de la repoblació de 1611.

Els intercanvis culturals entre aquests dos municipis separats per la mediterrània continuaren amb la participació de l’Escola de Ball Tradicional Mallorquí de Galilea a la XXI Festa de la Cirera d’aquest juny passat a Benialí.

Setmana passada la Vall de Gallinera va rebre l’especial visita de l’alumnat de l’escola de Puig de Na Fàtima de Puigpunyent, un intercanvi carregat d’emocions que ha permès establir llaços més forts entre aquests dos municipis agermanats.

Queda pendent per als anys vinents l’actuació de la Batucada Benibatuka de la Vall de Gallinera a terres mallorquines i l’actuació del Grup de Dimonis de Puigpunyent a la Festa de Sant Antoni de la Vall de Gallinera.

Aquests dos consistoris municipals, conjuntament amb la Fundació Baleària, consideren que amb aquestes accions s’aconsegueix fer valdre el patrimoni històric comú entre les illes i la Marina Alta, a més de fomentar el desenvolupament comunitari de tots dos indrets separats per les aigües mediterrànies però a la vegada tan pròxims socioculturalment parlant.