“Les Cures a la Vall de Gallinera” el nou projecte audiovisual sobre la memòria oral de les dones locals

“Les Cures a la Vall de Gallinera”

el nou projecte audiovisual sobre la memòria oral de les dones locals

“Les Cures a la Vall de Gallinera” és un projecte de foment de la igualtat iniciat fa dos estius, i que ha tingut diverses accions durant els últims anys a aquest municipi de la Marina Alta.

La primera acció fou l’entrevista, en perspectiva de gènere, a 24 dones del municipi, amb l’objectiu de recollir la memòria oral sobre aquelles feines invisibilitzades que han realitzat les dones al llarg del temps: les tasques domèstiques, la cura de les persones grans o menudes… entre altres temes.

D’aquelles entrevistes va sorgir la necessitat de visibilitzar l’antic ús que feien les dones dels nostres llavadors, una tasca domèstica invisibilitzada al llarg dels temps. Per eixe motiu des de l’Ajuntament de la Vall de Gallinera inicià la recerca de fotografies antigues de dones utilitzant els diversos llavadors del municipi, sent aquest recull fotogràfic una exposició col·lectiva urbana en cadascun dels llavadors, que fou inaugurada amb motiu del 8 de Març i que actualment encara es pot gaudir als llavadors de Benirrama, Benialí, Benissivà – Benitaia, La Carroja, Alpatró i Benissili.

A més, també s’han dut a terme diverses accions durant aquests últims anys, destacant el I Aplec de Dones de la Vall de Gallinera que tingué lloc el passat febrer d’aquest any i que compta amb la col·laboració de l’Associació de Dones de la Foradà de la Vall de Gallinera.

Aquest projecte transversal del foment de la igualtat finalitza aquest dimecres 10 d’agost amb la presentació del documental “Les Cures a la Vall de Gallinera”, a les 22.00 h al Frontó de Benialí.

Aquest audiovisual és una terra contada a través de la mirada i les vivències de les dones, les nostres àvies i mares, quan la Vall de Gallinera era una illa enmig de les muntanyes.

Les veus del tràiler són de dos dones nascudes a La Carroja: la primera és de Pura, nascuda l’any 1923 i la segona és Elisa, nascuda l’any 1935.

Amb aquest treball l’Ajuntament de la Vall de Gallinera pretén mostrar tot el que elles, les dones que han sostingut les nostres vides, ens han transmés en cadascuna de les entrevistes perquè són clarament part del patrimoni viu d’aquest municipi.