La Vall de Gallinera i Puigpunyent fan de la memòria compartida un pont viu sobre la Mediterrània
– El I Intercanvi Cultural de la Mediterrània supera la pluja i el vent i consolida un agermanament que projecta retorn cultural, social i institucional entre els dos municipis
La Vall de Gallinera, març de 2026. Durant tota la setmana prèvia, el cel va ser un interlocutor més de l’organització. Les previsions canviaven, el vent apretava, la pluja amenaçava i, a una banda i a l’altra de la mar, ajuntaments, col·lectius i entitats anaven ajustant horaris, espais i decisions amb una idea fixa: que l’encontre es poguera celebrar. Hi havia més en joc que una agenda d’actes. Hi havia una història compartida esperant tornar a ser dita en veu alta.
Les telefonades, els missatges i la coordinació constant entre la Vall de Gallinera i Puigpunyent van cosir, en els dies previs, una logística feta de prudència i de convicció. Fins que va arribar el moment simbòlic que convertia tota aquella preparació en realitat: l’expedició mallorquina pujava al vaixell de Baleària rumb a aquest tros de Mediterrània on la memòria, més que passat, continua sent una forma de pertinença. En aquest punt cal reconéixer de manera especial el suport de la Fundació Baleària, que ha acompanyat des del principi el projecte d’agermanament i ha sigut clau perquè aquesta terra de retrobament haja passat de la intuïció històrica a l’experiència compartida.
El cap de setmana del 7 i 8 de març, la Vall de Gallinera va acollir el I Intercanvi Cultural de la Mediterrània: Terra de retrobament entre la Vall de Gallinera i Puigpunyent, una iniciativa que ha servit per consolidar els llaços entre els dos pobles agermanats i, al mateix temps, per actualitzar amb emoció, cultura i convivència una relació que arranca de la repoblació mallorquina del segle XVII.
Malgrat una climatologia adversa, l’intercanvi es va desenvolupar gràcies a l’esforç col·lectiu, a la capacitat d’adaptació de l’organització i, sobretot, al caliu del poble. La pluja i l’aire no van desfer el programa; al contrari, van subratllar el valor d’allò viscut. El públic, les entitats participants i les persones voluntàries van sostenir amb la seua presència i el seu compromís un cap de setmana que va demostrar que la cultura, quan arrela en la comunitat, també sap resistir la intempèrie.
El programa va articular un recorregut per espais patrimonials i escènics de la Vall, amb moments tan significatius com l’obertura del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de Benialí, la visita al Museu Etnològic l’Almàssera dels Moltó d’Alpatró, l’intent d’oobservació del’Alineació Solar de la Foradà en l’antic convent de Benitaia, que la falta de Sol va impossibilitar, i les actuacions compartides al Centre Social Joan Pellicer, on la música, la narració popular i la festa van convertir l’agermanament en una experiència viva.
En aquest context, la Unió Cultural d’Amics i Amigues de la Vall de Gallinera ha exercit un paper fonamental a l’hora de recosir i explicar la memòria comuna. Perquè aquest intercanvi no sols ha sigut una programació cultural: ha sigut també una manera de tornar a llegir el territori. La petjada d’aquelles famílies mallorquines que arribaren després de l’expulsió morisca continua present, encara hui, en la Vall. Es pot rastrejar en cognoms, en noms de partides, en carrers, en maneres de dir, en costums, en girs de la parla i en una sensibilitat compartida que el temps no ha esborrat. Allò que podria semblar només matèria d’arxiu s’ha revelat, aquests dies, com un testimoni viu.
Des d’aquesta perspectiva, l’intercanvi ha permés entendre que l’agermanament entre la Vall de Gallinera i Puigpunyent no és un gest protocol·lari, sinó una política cultural amb vocació de futur. És una forma de convertir la memòria en relació estable, de fer del passat una eina de desenvolupament comunitari i de generar oportunitats que van més enllà de l’àmbit simbòlic.
Per això, els ajuntaments implicats han volgut subratllar que aquests intercanvis no es limiten a la cultura en sentit estricte. També són espais per a compartir bones pràctiques, posar en contacte polítiques públiques, intercanviar solucions tècniques i obrir vies de col·laboració amb retorn cultural, econòmic i administratiu. Agermanar-se és, en aquest sentit, una manera de créixer: d’aprendre de l’altre, de reforçar xarxes i de teixir lligams duradors entre pobles que comparteixen passat, però també desafiaments i possibilitats de futur.
L’edició d’enguany ha sigut possible gràcies a la implicació decisiva dels col·lectius i entitats que han donat cos a la programació: el Grup Veus de la Tardor de Puigpunyent, l’Escola Municipal de Música de Puigpunyent, la representació de la Llegenda del Bou d’Or de Puigpunyent, la Colla de Dimonis Gall de Foc de Puigpunyent, els Xeremiers Sa Colla des dit, la Batucada Rauxa de Puigpunyentla, la Colla de Dimonis del Campello, les comissions de festes de la Vall de Gallinera, la Unió Cultural d’Amics i Amigues de la Vall de Gallinera, la Batucada Beni-Batuka de la Vall de Gallinera i la Cooperativa de Cireres Montanya d’Alacant. A totes elles, així com a les persones que han col·laborat en l’organització, el muntatge, l’acollida i el desenvolupament dels actes, les institucions organitzadores volen traslladar un agraïment sincer.
També mereix un reconeixement especial la resposta del veïnat i de totes les persones assistents, que van mantindre viu l’esperit de l’encontre fins i tot en les condicions més difícils. En temps de programacions efímeres, la imatge d’un poble que aguanta la pluja i el vent per defensar la seua cultura i la seua memòria compartida té alguna cosa d’exemplar.
Amb aquest primer Intercanvi Cultural de la Mediterrània, la Vall de Gallinera i Puigpunyent no sols han celebrat un cap de setmana d’activitats. Han recuperat un bon tros de la seua història comuna perquè perdure en el futur. Han confirmat que la Mediterrània, més que una distància, pot continuar sent un espai de reconeixement mutu. I han deixat clar que els pobles, quan s’escolten en profunditat, encara són capaços de trobar en la cultura una manera noble i fecunda de retrobar-se.
