GRANS PÈRDUES ECONÒMIQUES PER QUINT ANY CONSECUTIU EN LA CAMPANYA DE LA CIRERA DEL NORD DE LA PROVÍNCIA D’ALACANT

La producció més gran de cireres en la província d’Alacant es troba en la zona emparada per la Indicació Geogràfica Protegida “Cireres de la Muntanya d’Alacant”, creada el 1991 i situada a Alpatró (la Vall de Gallinera).

Les Valls de la Marina Alta (la Vall d’Ebo, la Vall d’Alcalà, la Vall de Gallinera i la Vall de Laguar), a més de Planes i Benimarfull, entre d’altres, posseeixen les especials característiques agroclimàtiques per al cultiu del cirer. Gràcies al relleu muntanyenc i proximitat a la costa fa que es culla una cirera primerenca i d’excepcional qualitat.

El cultiu de cireres és un dels més implantats i tradicionals en aquesta zona geogràfica del territori valencià, cultivat en moltes ocasions en explotacions familiars.

A més cal tindre en compte que la producció agrícola de les Valls està marcada per minifundis i abancalaments de pedra en sec situats en una orografia que dificulta el treball diari de tantes famílies que treballen aquest cultiu des de temps immemorables, en uns municipis marcats per l’increment en els últims anys d’un notori despoblament.

La producció mitjana anual de cirera a la Cooperativa Cireres Muntanya d’Alacant, per posar un exemple, oscil·lava en anys normals de producció entre els 500.000 kg i els 800.000 kg de varietats predominants com son Burlat, Early Lory, Prime Giant, Stark Hardy Giant, Picota Ambrunesa i Sweet Heart.

En els últims cinc anys la cirera ha estat afectada per la climatologia i això ha provocat un notable descens de la producció. L’any 2018, va ser una temporada de producció estàndard i a Cireres Muntanya d’Alacant COOP CV es recolliren un total de 700.000kg, mentre que el 2019 se’n recolliren uns 200.000 kg i en 2020 en foren 28.000kg, l’any 2021 es van recollir 107.000 kg i el 2022 es van recollir al voltant de 4000 kg. Pel que fa al 2023 i com a cas excepcional tancarà les seues portes al públic, després de més de 40 anys de funcionament, per la nul·la producció de cirera al nord de la província d’Alacant.

L’escenari del canvi climàtic a aquest territori marca diferents condicionats:

– Períodes de pluja anormalment llargs, com és el cas del mes de març del 2022 a la Vall de Gallinera que va acumular 927 litres en 14 dies seguits de pluja.

– Acumulació d’hores fred en períodes no favorables, com per exemple el trasllat de l’acumulació d’hores fred als mesos de gener i febrer quan realment caldria concentrar-se en novembre i desembre per a una major viabilitat del cultiu.

– Variacions brusques de temperatura que durant l’època de la floració perjudiquen la pol·linització.

Respecte a l’escenari de la producció de la cirera en aquesta orografia de minifundis disposa d’aquests condicionats:

– Elevats costos de producció: s’estima que una hectàrea de cultiu de cirera, en aquest indret del territori, té un cost anual de 8500€, que vindrien a ser 708€ per fanecada de cost anual.

– La no adaptació de la cobertura de l’assegurança de rendiments a aquest territori de minifundis: a pesar de tindre el mateix cost de l’assegurança, haver declarat durant 5 campanyes seguides sinistres per falta de collita comporta reduccions fins al 50% de la producció assegurada.

– L’aparició d’una nova plaga, com és la Drosophila suzukii que provoca grans danys en la collita, sent el principal problema el desconeixement de tractar-la per gran part dels i les productores i el poc suport tècnic dels serveis oficials de la Generalitat Valenciana.

– Inadaptació de les varietats actuals en aquest context de canvi climàtic.

– Problemes d’erosió per falta de manteniment dels marges de pedra en sec que mantenen les terrasses de cultiu, la falta de la rendibilitat de les explotacions impedeix el manteniment d’aquestes infraestructures.

– Abandonament de gran part de les parcel·les de cultiu que provoca la propagació i dificulta el control dels incendis forestals.

A aquestes problemàtiques, arrossegades des de fa més de 10 anys, cal sumar-li el passat incendi dels municipis del voltant de la Vall d’Ebo del passat estiu, on es van arrasar gran part dels cultius agreujant així la producció de cirera. I els quals possiblement no seran recuperats donat que el present cultiu cada vegada és més inviable.

Amb aquests dos escenaris, entrellaçats entre si, el panorama agrari en aquests llogarets en perill de despoblament del nord de la província d’Alacant, fan una crida desesperada a la
Generalitat Valenciana perquè resolga:

– Ajudes pertinents i adaptades a les persones productores d’aquesta zona geogràfica que puguen afavorir la sostenibilitat de la producció i la immediata recuperació econòmica d’aquest cultiu que ha estat sotmès a una contínua catàstrofe durant els últims 5 anys, a més d’ajudes destinades a mantenir la pedra seca dels marges per evitar l’erosió del terreny i l’abandonament del cultiu.

– Adaptació de les assegurances a les peculiaritats del territori.

– Investigació tècnica per part dels serveis oficials per adaptar les noves varietats al continu canvi climàtic.

– Investigació tècnica per part dels serveis oficials per controlar les noves plagues.

El patrimoni agrícola és clarament el principal pilar econòmic que sosté aquests municipis, i d’aquest sector depenen altres factors socioeconòmics que afecten el món rural: el turisme sostenible, la densitat de població, el manteniment de serveis mínims… És una evidència que si no es prenen mesures urgents i contundents en l’agricultura, aquesta està condemnada a desaparèixer i amb ella, els pobles de l’entorn rural.

Els diferents municipis afectats realitzen una crida a les Administracions Públiques de l’Estat perquè declare aquest punt del territori com a zona afectada greument per una emergència de protecció civil, el que ve a ser, zona catastròfica i que a més atorgue les ajudes pertinents per pal·liar l’abandonament del cultiu.