“Un fuster de la Vall de Gallinera a la Guerra del Riff”, una nova publicació de la Vall de Gallinera.

“Un fuster de la Vall de Gallinera a la Guerra del Riff”,

una nova publicació de la Vall de Gallinera

 

 

 

“Un fuster de la Vall de Gallinera a la Guerra del Riff”, és l’última publicació de l’Ajuntament de la Vall de Gallinera. Una publicació que pretén fer valdre part de la història local amb l’objectiu de preservar el patrimoni cultural i històric del municipi.

Aquest llibre ha estat una obra coral, per una banda, fruit de la col·laboració de la família directa del protagonista: Maria Rosa Seguí Alemany, Joan Alemany Puig i Francesc Alemany Seguí, nets i neta, així com d’Anna I. Alemany, besneta. I, per altra banda, de components i simpatitzants de la Unió Cultural d’Amics i Amigues de la Vall de Gallinera com és el cas de Vicent Puig i Segui, Vicent Morera i Ferrando i Ramon Carrió Cruanyes.

L’escassetat de testimonis sobre els comportaments i les actituds de les classes subalternes del passat és un primer obstacle amb què ensopeguen les investigacions d’aquesta mena. Per això és tan important Recuerdos de mi vida militar, d’Evarist Alemany Gascó: és història viscuda per un xic de la Vall de Gallinera, un representant de les classes populars menystingudes a l’Espanya de la Restauració. Evarist consumeix una part important del seu diari explicant els sentiments propis i els dels seus familiars a l’hora d’acomiadar-se per a anar a fer el servei militar, així com fent una descripció detallada del seu viatge de València vers la Vall de Gallinera i, després d’una estada de tres dies, de la seua partença des d’Alcoi a Màlaga amb tren i el seu embarcament de Màlaga fins a Melilla.

Segurament va viure de ben a prop -si no en fou protagonista directe- dels inicis de la guerra del Rif o de Melilla (1909-1927): la desfeta de la Batalla del Lobo (1909), que tingué lloc a les proximitats de Melilla el 27 de juliol de 1909, on les tropes espanyoles, formades per reclutes, foren derrotades per les cabiles rifenyes i provocaren una quantitat important de baixes, que escarotaren  l’opinió pública peninsular.

La segona part del manuscrit original mostra les feines de fuster que va realitzar quan va retornar a Alpatró, La Vall de Gallinera. A més de reparar el que fora de fusta, també construïa taüts. I ens deixa una relació dels taüts que fa per a les diferents persones que morien als pobles de la Vall: hi consten difunts d’Alpatró, Llombai, Benissili, La Carroja, Benialí, Benissivà, Alcalà i Margarida (pedania de Planes) entre 1923 i 1970.

El 1909 va ser una data convulsa en la nostra història. La Guerra del Rif al Marroc, la situació d’injustícia que patien les famílies més pobres del món rural quan els fills entraven en quintes, la situació econòmica general… van ser un còctel que va esclatar en algunes ciutats de Catalunya en episodis violents, que van ser coneguts com la Setmana Tràgica.

El fil conductor del diari d’Evarist serveix per a descriure el context històric que va viure i respirar, per tal que el lector o la lectora se situe en el temps i l’espai, i siga conscient de tot el que es va esdevenir. Els eixos sobre els quals s’ha vertebrat el context històric han estat una història de l’establiment del servei militar obligatori i les seues conseqüències, els orígens del conflicte que començarà a viure el nostre protagonista  -la Guerra del Rif-, i l’altre esdeveniment cabdal del moment històric: la reacció popular que provocà la Setmana Tràgica de Barcelona i les seues derivades, originada per la crida als reservistes de 1905, soldats que ja havien fet el servei militar i ara eren tornats a cridar a files, sense cap mena de compensació, quan eren pares de família i l’únic suport de la seua família. Això fou així a causa de la desfeta del Barranco del Lobo i la poca confiança que proporcionaven als militars els soldats de reemplaçament, com el nostre protagonista, que arribaven a l’Àfrica sense formació ni cap tipus d’instrucció militar o molt fluixa, i havien de fer front a un enemic que coneixia perfectament el territori.

 

L’acte de presentació tindrà lloc el pròxim dissabte 31 de maig, a les 19.30 h, al Centre Parroquial d’Alpatró (La Vall de Gallinera) amb la participació de les persones que han dut a terme el projecte.