GRANS PÈRDUES ECONÒMIQUES
PER QUART ANY CONSECUTIU EN LA CAMPANYA DE LA CIRERA
La producció més gran de cireres en la província d’Alacant es troba en la zona emparada per la Indicació Geogràfica Protegida “Cireres de la Muntanya d’Alacant”, creada el 1991 i situada a Alpatró (la Vall de Gallinera).
Les Valls de la Marina Alta (la Vall d’Ebo, la Vall d’Alcalà, la Vall de Gallinera i la Vall de Laguar), a més de Planes i Benimarfull, posseeixen unes especials característiques agroclimàtiques per al cultiu del cirer. Gràcies al relleu muntanyenc i proximitat a la costa fa que es cullga la cirera més primerenca de tot l’estat espanyol, donant lloc a una cirera de qualitat excepcional.
El cultiu de cireres és un dels més implantats i tradicionals en aquesta zona geogràfica del territori valencià, cultivat en moltes ocasions en explotacions familiars.
La producció mitjana anual de cirera a la Cooperativa Cireres Muntanya d’Alacant oscil·la entre els 500.000 kg i els 800.000 kg de varietats predominants com son Burlat, Early Lory, Prime Giant, Stark Hardy Giant, Picota Ambrunesa i Sweet Heart.
En els últims quatre anys la cirera ha estat afectada per la climatologia i això ha provocat un notable descens de la producció. L’any 2018, va ser una temporada de producció estàndard i a Cireres Muntanya d’Alacant COOP CV es recolliren un total de 700.000kg, mentre que el 2019 se’n recolliren uns 200.000 kg i en 2020 en foren 28.000kg, l’any 2021 es van recollir 107.000 kg i la previsió per al 2022 és d’una perduda de producció del 99-100%.
Amb aquest any, ja en van 4 d’una collita nefasta a causa de les adversitats climatològiques que afecten la producció a causa de la falta de pol·linització i de quallat.
Els diferents municipis afectats realitzen una crida a l’Administració General de l’Estat perquè declare aquest punt del territori com a zona afectada greument per una emergència de protecció civil, el que ve a ser, zona catastròfica.
A més cal tindre en compte que la producció agrícola de les Valls està marcada per minifundis i abancalaments de pedra en sec situats en una orografia que dificulta el treball diari de tantes famílies que treballen aquest cultiu des de temps immemorables, en uns municipis marcats per l’increment en els últims anys d’un notori despoblament.
La pedra en sec està reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, per la qual cosa els diferents municipis afectats conjuntament amb Cireres Muntanya d’Alacant COOP. CV insten a la totes les institucions agràries i especialment a la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica a prendre mesures per a la protecció i foment de la conservació d’aquesta producció agrària, amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement sobre aquesta situació d’emergència social i agrària que està sofrint aquesta zona, arran de les males temporades de recol·lecció dels últims quatre anys.
A aquesta lamentable situació, cal afegir que la quasi totalitat del sector agrari de la cirera es troba desprotegit al no poder assegurar la seva collita de cirera en el mòdul de rendiments a causa del cost elevat de l’assegurança sent de 0.35€ – 0.50€/ kg. Per tal motiu l’agricultor només pot assegurar la seua collita per a les pluges, quedant sense cobertura quan la producció es veu afectada pel quallat de la flor o altres efectes adversos.
Aquests fets determinen que el sector agrari de cirera no assegure la collita i quan es produeixen temporades catastròfiques de forma correlativa, tal i a mesura que està ocorrent, es produeix una conseqüència palpable com és l’abandó de la producció agrària en aquesta zona geogràfica. A causa de aquestes circumstàncies dels últims anys es té previst que de no revertir-se la situació actual la previsió d’abandó suposarà més del 45% en els pròxims 5 anys.
El patrimoni agrícola és clarament el principal pilar econòmic que sosté aquests municipis, i d’aquest sector depenen altres factors socioeconòmics que afecten el món rural: el turisme sostenible, la densitat de població, el manteniment de serveis mínims… És una evidència que si no es prenen mesures urgents i contundents en l’agricultura, aquesta està condemnada a desaparéixer i amb ella, els pobles de l’entorn rural.
Spanish 
Catalan